Realment sembla que des dels madriles més que evolució hi hagi una involució fins al punt de fer vigents els mateixos ànims, raonaments i situació de fa 30 o 40 anys o, potser és allò de que “en el país de los ciegos, el tuerto es el rey”?

Atticus Finch no pot deixar indiferent a ningú i, en un món on sembla que creem ídols i herois cada cop que la crisi afecta inclús més als principis morals de la societat que a les seves butxaques per així a utilitzar aquests herois i ídols com a bruíxoles per a recuperar (si és possible) el nord, hom voldria trobar a Harper Lee a la cantonada i preguntar-li quin pare, mare, tiet/a, àvi/aveía o amic fou l’heroi real que li inspirà el personatge de Finch. Perquè és tanta heroicitat mantenir una llar unida en els moments difícils, com matinar tota la vida i renunciar a somnis pels altres, com defensar els drets propis i els dels demés, ….

No calen superherois amb capa ni grans croades ni batalles. Només models a imitar i principis a aplicar i Finch a la literatura i al cinema els va personificar a tots ells.

Tan de bó puguéssim llegir la opinió d’en Víctor Riverola respecte la película. Jo, particularment, és una de les que me’n duria a una illa deserta de ben segur.

Prendre el relleu d’Ibraimovich en emprar el mot “filósof” vers Guardiola com a insult i unes quantes línies més avall qualificar aquest de dictador comparant-lo amb el sortosament finat Caudillo és, com a mínim, contradictori. Això sense comptar amb el fet que agafar les resposta d’aquest a una pregunta tendenciosa que li estàven formulant per cinquena vegada i emprar-la segons convingui no desprèn precisament rigor en el relat dels fets (a això haig de pensar que els periodistes amb tanta insistència o pretenen tenir sort per a que els donin un titolar fent perdre els nervis a Guardiola (cosa que difícilment aconseguiran) o bé, és que necessiten cinc vegades una explicació per a entendre-la).

Tanmateix, estic d’acord amb l’afirmació de que alguns fitxaxes demostren que l’entrenador del Barça no té sempre bon ull per a aquesta qüestió i, no està malament fer-se amb noves dades per a poder extreure’n conclusions pròpies sobre qüestions com quin ha de ser el paper o l’abast de la influència sobre el recorregut professional dels jugadors per part dels seus representants i/o, dins d’aquest col·lectiu, quin prototipus representa en Mino Raiola o bé, si és representatiu de res o de ningú.

La veritat és que és quasi impossible imaginar una pel·lícula tan rodona com “Els intocables” amb una altre càsting (del primer a l’últim), però, sobretot, sense l’aportació de Connery (Malone) la mort del qual ens desperta els instints més baixos fins al punt de sentir satisfacció quan des del terrat el Kevin Costner (Elliot Ness) diu “és així com cridava el meu amic?”. Aiaiai….

És difícil d’assimilar per aquell qui no entèn la cultura culé l’actitud, aptitud i bona educació de la que fa gala constantment en Pep Guardiola sense donar mai peu a titolars que no aporten informació sinó malestar i escalfament de l’ambient del que pot ser tan normal i natural com l’actitud ahir de tota la plantilla del FC Barcelona envers la celebració del títol de Lliga, l’homenatge a Ronaldinho i la celebració d’un amistós com el Gamper com una festa gran que és el que ahir va demostrar la grandessa de la familia barcelonista.

Per cert, sí van ser molts els detalls d’en Carles Puyol vers un antic company i amic, però que haig de dir! no soc objectiva!: de Carles Puyol només hi ha un!.

Cuando alguien observa que ya no forma parte del mundillo, que está en otra galaxia y que ya tiene unos años, lo mejor que puede hacer es retirarse dignamente a vivir la jubilación tranquilamente. Cuanta gente infeliz vive trabajando solo por el hecho de que sino se aburren pues no saben disfrutar…

Em quedo amb “Goldfinger” perque com a pel.lícula es rodona, trepidant, es el millor Bond per a molts fans. Encara que estic d´acord que amb la Basinger está molt be. El paper de Malone als Intocables es realment brutal. Ara be, millor no parlar de “El Primer Caballero”, “Zardoz” o “Los Vengadores”…